En moltes zones del planeta està passant allò que tan sols unes dècades enrere podia semblar inversemblant, i és que la intensitat d’ús de l’aigua per part dels humans supera la disponibilitat natural del recurs. El creixement demogràfic i la necessitat de producció de nous aliments que porta associada, així com la major mobilitat d’un gran nombre de persones gràcies a fenòmens com el turisme, ha posat a prova la capacitat dels territoris de proveir satisfactòriament les quantitats d’aigua que es demanden, la qual cosa ha afectat principalment la salut dels ecosistemes aquàtics. Una part d’aquesta aigua, però, no és consumida, sinó tan sols embrutada. És l’aigua que fem servir a casa per a la higiene i per transportar els nostres residus. Aquesta aigua és depurada i retornada al medi, la qual cosa tenia lògica en un món de recursos hidràulics no limitats. No obstant, el paradigma ha canviat i els recursos hidràulics ja no són il·limitats, sinó que en llocs on la seva demanda supera la disponibilitat els esforços de tota mena (tècnics, energètics, econòmics) per garantir l’abastament són notables. En aquest context es fa evident la necessitat de regenerar aquestes aigües, a fi de poder-les reutilitzar per cobrir les nostres necessitats. Fins a l’actualitat, els aprofitaments que majoritàriament s’han realitzat han estat per atendre demandes de reg, però les tendències actuals en moltes regions del planeta porten a considerar la necessitat de cobrir altres demandes, inclosa la d’abastament. La tecnologia per fer-ho existeix, però molts són els reptes encara pendents, sobretot socials, econòmics i legals per dur-ho a terme. Aquesta conferència pretén situar la regeneració de l’aigua en el marc de la gestió global dels recursos hídrics i analitzar les tendències i reptes pendents en aquest camp.