Per aquest motiu, ja des de fa anys, una pràctica habitual en la zona ha estat abocar l’aigua tractada (inicialment efluent secundari, i avui en dia efluent terciari) en la llera de la riera, a l’alçada de l’EDAR, per tal d’impedir la penetració en l’aqüífer de l’aigua de mar.

Recenment s’ha proposat una doble actuació per a una millor gestió dels recursos en la zona i per a una major conservació de l’aigua en l’aqüífer: per una banda, en els mesos d’estiu es promourà la reutilització de l’aigua regenerada per a usos no potables, mentre que per l’altra en els mesos d’hivern dels anys secs es proposa poder disposar de la possibilitat de portar l’aigua regenerada amunt de la riera, amb la finalitat de propiciar la seva circulació superficial i la recàrrega indirecta de l’aqüífer.

Per aquest motiu, l’any 2006 s’inicien els estudis previs de seguiment de la riera de Rubiés, amb l’objectiu de documentar el seu estat i poder plantejar els requeriments de qualitat de l’aigua regenerada amb totes les garanties des del punt de vista sanitari i ambiental.