A la xarxa de clavegueram arriben abocaments provinents tant de les llars, empreses i petites indústries, com del drenatge dels carrers i jardins.

L'aigua residual o pluvial és impulsada per l'estació de bombament cap a la planta depuradora mitjançant un conjunt de bombes i equips auxiliars.

És el primer tractament que trobem a les depuradores. L'aigua residual passa a través d’un seguit de reixes i tamisos de llum de pas cada vegada més fi, per tal d’eliminar-ne els residus sòlids. Aquests residus, grollers i fins, es compacten i es recullen en contenidors. Finalment, es retiren a un abocador de residus sòlids urbans.

Consisteix en un tanc normalment allargat en el que s'injecta aire. En primer lloc, s’aconsegueix eliminar les sorres, ja que decanten cap al fons del tanc, i en segon lloc, s’eliminen els greixos del aigua, on per diferència de densitat floten i queden a la superfície.

Tractament que consisteix en eliminar la matèria en suspensió per mitjans físics. Les partícules que han travessat les reixes de desbast, sedimenten en els decantadors primaris formant una capa de fang al fons que és eliminada mitjançant bombes.

És la fase més important de la depuració i consisteix en la depuració de la matèria orgànica dissolta. En el reactor biològic s’afavoreix el creixement de bacteris i altres microorganismes, principalment protozous, que s’alimenten de la matèria orgànica. Perquè els microorganismes puguin realitzar aquesta assimilació, necessiten una gran quantitat d’oxigen dissolt. L’aire es subministra al reactor mitjançant diferents mecanismes, ja sigui aeració mecànica, bufadors, etc. que són controlats automàticament mitjançant sondes en continu.

El fang que es forma al reactor biològic és una barreja de microorganismes i restes del procés de depuració de l’aigua residual. Part d’aquests microorganismes tendeixen a ajuntar les partícules, formant flòculs relativament pesants. Aquests flòculs fan que el fang tingui tendència a decantar. Quan aquest fang es deixa d’agitar en els decantadors secundaris sedimenta, acumulant-se al fons i l’aigua depurada queda a la part superior. Finalment aquesta aigua ja depurada sobreïx superficialment per les vores del decantador i surt de la planta per canonades que majoritàriament acaben en emissaris submarins.

És un tractament posterior a la depuració que millora la qualitat fisicoquímica i microbiològica de l’aigua depurada abans de ser re-utilitzada per a un ús no potable. Consisteix bàsicament en una desinfecció i tractaments fisicoquímics com la decantació i la filtració a fi de que aquesta pugui assolir els objectius de qualitat en funció del seu ús.

Els fangs produïts durant les diferents etapes de la depuració poden ser enviats a dipòsits de digestió anaeròbia o aeròbia. La digestió anaeròbia tracta els fangs en condicions d’absència total d’oxigen, transformant la matèria orgànica en metà i altres gasos. El principal objectiu d’aquest tractament és la reducció de la producció de fang. En la digestió anaeròbica s’allibera biogàs, principalment gas metà (CH4+), que, en el cas de plantes grans, es pot aprofitar com a font d’energia. Aquest biogàs s’utilitza també directament per a la calefacció del mateix tanc de digestió.

En el cas de la digestió aeròbia, la matèria orgànica del fang és digerida biològicament en presència d’oxigen. Aquests fangs digerits poden ser utilitzats com adob en agricultura.

És el dipòsit on s’acumula el biogàs produït en la digestió anaeròbia abans de ser utilitzat bé a les calderes o a la cogeneració. En el cas que hi hagi un excedent, aquest biogàs és cremat en una torxa.

Procés en el qual s’elimina del fang produït la major quantitat d’aigua possible per tal d’evacuar-lo de les depuradores. La deshidratació s’inicia amb la dosificació d’un producte, anomenat polielectròlit, que canvia l’estructura del fang i ajuda a expulsar-ne l’aigua. Seguidament, aquest fang és tractat en un sistema de centrifugació. D'aquesta manera, s'aconsegueix l’expulsió de bona part de l’aigua de l’estructura del fang, que acaba prenent una consistència sòlida. Un cop deshidratat, el fang s’acumula en contenidors o en sitges abans de ser transportat al seu destí definitiu. Les principals destinacions d’aquest fang són l’aplicació agrícola i plantes de compostatge.

Edifici on es troba la sala de control, laboratori, taller, magatzem i altres equipaments necessaris pel personal.