La riera de Tossa és una típica riera mediterrània, de curt recorregut i de cabals molt variables al llarg de l’any, podent arribar al seu assecatge total en els mesos d’estiu. Igual que passa amb la majoria de rieres, aquest assecatge és fruit de l’escassedat de precipitacions i de l’elevada evapotranspiració d’aquesta època, i es sol veure accentuat per les extraccions que es produeixen en els pous adjacents a la llera.
Històricament, les captacions en l’aqüífer de la riera havien resultat suficients per proveir d’aigua al petit municipi que Tossa havia estat fins aquell moment. No obstant, l’activitat turística va propiciar el creixement estival de la població i va fer augmentar la demanda d’aigua per sobre del que oferien els recursos locals, de manera que ja des dels anys 70 es va haver de portar aigua de la conca de la Tordera per a cobrir l’abastament urbà. L’any 1980 es construeix l’estació depuradora d’aigües residuals i l’any 2000 es millora la qualitat de l’aigua captada a l’aqüífer de la Tordera, aportacions que es veuen completades a partir de la tardor de l’any 2002 amb les que es realitzen des de la ITAM de Blanes. Aquestes instal·lacions han assegurat que la riera de Tossa es veiés deslliurada de les pressions de la sobreexplotació i de la contaminació, permetent el procés de recuperació que s’ha observat al llarg d’aquests darrers anys..
Aquesta millora ha culminat amb el règim generós de pluges observat entre l’abril de 2002 i el juny de 2004, així com en base a les aportacions d’aigua regenerada de gran qualitat fetes a través de la bassa del Parc de Sa Riera, que prèviament ja havien passat per un tractament terciari en l’EDAR i per la depuració addicional aportada per la seva percolació en el sòl. Així, quan la riera s’asseca i l’aigua deixa de córrer, les aportacions fetes des de la bassa del Parc retornen un mínim cabal d’aigua a la riera, la qual aflora en el tram comprès entre el Parc i la zona on la riera arriba a l’entramat urbà de Tossa de Mar. Aquests mínims cabals permeten l’existència de reservoris de fauna (macroinvertebrats, amfibis, peixos), que recolonitzen el medi amb major facilitat que no pas en el cas dels trams secs a partir del moment en què arriben les pluges de tardor.
Actualment, el CCB col·labora amb el Departaments de Química Analítica de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona, el Departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i amb el Centre d’Estudis de Rius Mediterranis de Manlleu, a fi de documentar aquest procés de recuperació de la riera de Tossa des de diversos punts de vista, que van des del físic-químic al microbiològic, passant per l’ecològic.
